G
Guest
Invitado
Éste es el expediente sancionador que yo he hecho para recurrir a mi expediente sancionador donde quieren multarme con 300,51 euros por una sutancia que estaba en el suelo. Puede ser útil a alguien que tenga que recurrir a la Policía de Catalunya, País Valencià i Balears.
A L’ATENCIÓ DEL CAP DE SERVEI DE LA REGIÓ POLICIAL XXXXXXX XXXXX
Número: XXXXXXXXXXXX
Data: XX / XX / 2007
En relació a l’expedient sancionador número XXXXXXXX que es duu a terme a la Regió Policial XXXXXXXXX de XXXXXXXX contra XXXX XXXXX XXXXXXXX, major d’edat, previst del DNI número XXXXXXXXX i domicili C/ XXXXXXXX, núm. X de XXXXX XX XXXXX, davant d’aquesta Administració compareix i, procedint en els seus drets, DIU:
Que havent-se notificat l’acord d’incoació del procediment sancionador a l’expedient del qual se’n fa referència al marge, i dins del termini legalment establert per aquest, formulo les següents al•legacions:
A L • L E G A C I O N S
1. - L’article 25 de la LOPC, diu que constitueix una infracció greu el consum en llocs, vies, establiments o transports públics, així com la tinença il•lícita, encara que no estigui destinada al tràfic de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, sempre que no constitueixi infracció penal, així com l’abandonament en els llocs esmentats, estris o instruments utilitzats per al seu consum. Per la seva banda, l’article 20 de la citada Llei disposa en el seu punt 1 que els Agents del Cos de Seguretat podran requerir, en l’exercici de les seves funcions d’indagació i prevenció, la identificació de les persones i realitzar les comprovacions pertinents a la via pública o al lloc on s’hagués fet el requeriment, sempre que el coneixement de la identitat de les persones requerides fos necessari per l’exercici de les funcions de protecció de la seguretat que als agents compleixen a la present Llei, i la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat.
- Ara bé, en el suposat ara expedientat s’ha anat més enllà del disposat en el referit precepte ja que, segons es desprèn de la pròpia denuncia dels agents amb targetes d’identitat professionals XXX i XXXX de la Comissaria de Districte de XXXXX XX XXXXXX, l’expedientat no és demostrable que fos el posseïdor de la substància que es va intervenir, ni estava consumint droga, motiu pel qual encara menys feia ostentació d’aquesta; per altra banda, ja que la substància va ser localitzada a prop dels peus de l’expedientat, assegut a un banc de la plaça XXXXXXXXXXXX, on un nombrós grup estava present, hagueren els Agents de procedir al registre dels membres sense localitzar cap substància il•lícita dins de cap pertinença ni part del cos de l’expedientat.
- Inclòs el Tribunal Suprem espanyol, amb sentència de 24-02-97, ha considerat discutible la legitimitat del registre sotmetent les normes Policials de vigilància i investigació, en defensa de la legalitat, del ordre i de la seguretat ciutadana, agregant que és un acte en el qual l’arbitrarietat i la proporcionalitat es constituiran en definidors de la qüestió. I en aquest cas concret s’aprecia una total arbitrarietat quan es va procedir al registre i a la posterior atribució de la matèria il•lícita a la persona més propera sense estar en possessió d’aquesta.
- Que el registre era il•legal, ja que jo no estava consumint cap tipus de substància il•lícita ni donava cap indici d’haver-ne consumit.
2. Val a dir també, que la substància confiscada no es trobava al meu poder en el moment del registre efectuat pels agents de l’autoritat. El fet de que es trobés a un metre de mi no és causa suficient per trencar la presumpció d’innocència que com a dret queda reconegut a la Carta Magna.
- Vull recalcar que en el moment del registre l’Agent de l’Autoritat va considerar que una substància similar a una pedra, contenia substàncies il•legals com T.HC. però a més, jo desconeixia totalment la procedència. Demano a la Autoritat a la qual em dirigeixo que realitzi les proves pertinents per comprovar que el material, objecte de denúncia, conté algun tipus de substància il•legal segons la normativa vigent.
- S’impugna l’anàlisi efectuat segons se’m ha notificat per quant que el mateix pateix greus irregularitats i no s’ajusta a la substància intervinguda, no havent-se donat la possibilitat de la intervenció en la citada anàlisi, motiu pel qual sol•licito la pràctica d’un nou anàlisi de la substància realment intervinguda, al•legant, a més, els següents extrems:
- Que els informes analítics, que a més no han estat emesos, no poden ser admesos com a vàlids ja que, sent aquesta l’única prova de càrrega per iniciar aquest expedient sancionador, és també necessari que figurin en aquest informe analític la composició química exacta de la substància amb la finalitat de conèixer el suposat contingut en T.H.C. .( Delta-9 tetrahidrocannabinol), element que serveix per diferenciar entre cànem psicoactiu i cànem industrial, sent aquest contingut en T.H.C. l’únic que pot provar la psicoactivitat dels derivats del cànnabis.
- Que he de denunciar, així mateix, la invalidesa d’un document que el Laboratori Analític de la Direcció General de Policia de XXXXXXX no ha ni emès al expedientat, i tampoc ha realitzat la identificació pertinent ja que, segons aquest criteri, el document manca de la validesa que imposen els enunciats dels articles 46.2 i 46.4 de la Llei Orgànica del 26 de novembre del 1992, referents a la validesa dels documents públics administratius.
- He de senyalar també que, encara que l’article 137.3 de la Llei Orgànica del 26 de novembre del 1992 atorga en la seva primera part credibilitat i fiabilitat als fets constatats pels funcionaris –als que se’ls reconeix la condició d’autoritat -, no s’observen en aquest cas els requisits legals pertinents per al citat reconeixement, pel qual el document necessari que s’hauria d’haver emès com a anàlisi per la dependència de sanitat de la subdelegació de XXXXXXXX manca del valor provatori exigible a les citades proves pericials segons desprèn la segona part del enunciat de l’article 137.3 anteriorment citat.
- Així mateix, resulta contrari al principi de presumpció d’innocència –recollit a l’article 137.1 de la Llei Orgànica del 26 de novembre del 1992- el fet que es remeti únicament el resultat de l’anàlisi efectuat pel laboratori però no s’especifiqui el mètode, modalitat i la classe de perícia realitzada.
- Tampoc s’observa a la pràctica de la perícia les degudes garanties per salvaguardar els drets del denunciat en quant que en ella existeix una manca d’observació del principi de contradicció, amb la conseqüència que comporta imposar a la part denunciada l’obligació de passar per la perícia practicada i donar-la per bona, el que amb la nostra comprensió genera un clar cas d’indefensa.
- Aquest fet, per ell mateix, hauria de posar en entredit l’eficàcia i la validesa jurídica de la prova practicada, independentment de que es tracti d’un informe tècnic o un anàlisi procedent d’un organisme oficial i que aquest tingui caràcter imparcial i especialitzat ja que, aquesta presumpció d’imparcialitat no significa en absolut que no s’hagi o no es pugui admetre una prova en contrari.
- Anomenar en efectes de coneixement de la instructora XXXXX XXXXXX XX XXXX que, d’acord amb l’exposat en la legislació vigent exposada a continuació, és necessari conèixer el percentatge de T.H.C. contingut en una substància per tal de declarar-la com a resina de cànnabis i incloure-la en les llistes prohibitives internacionals, ja que una substància legal com és el cànem industrial també donaria positiva en una analítica realitzada mitjançant tècniques similars.
- En aquest sentit, la Llei 17/67 del 8 d’abril del 1967, de normes reguladores sobre estupefaents, estableix, entre d’altres, les següents qüestions:
Article -9 “Els preceptes anteriors no seran d’aplicació al cultiu de la planta de Cànnabis destinada a fins industrials, sempre que manquin de principi actiu estupefaent”
Article -10 “La actuació dels serveis de control d’estupefaents als quals es refereix el present capítol es durà a terme amb la col•laboració dels serveis del Ministeri d’Agricultura en la forma que s’instrumentarà reglamentàriament.”
(Avui en dia aquesta instrumentació reglamentària ve donada a través de les disposicions de la UE en la matèria.)
També el reglament de la C.E.E. Nº1164/89 de la comissió del 28 d’abril estableix entre d’altres les següents qüestions:
Article 3-3 “La comprovació del nivell de Tetrahidrocannabinol (T.H.C.) i la confiscació de mostres per la citada comprovació s’efectuarà segons el mètode descrit en l’Annex C”
L’Annex C es titula “Mètode comunitari per a la determinació quantitativa del tetrahidrocannabinol de les varietats de cànem” i en el seu primer apartat relatiu al “Objecte i camp d’aplicació” expressa que “Aquest mètode servirà per poder determinar el contingut de tetrahidrocannabinol de les varietats del Cànem (Cànnabis Sativa) per comprovar si es respecten les condicions previstes a l’apartat 1er de l’Article 3 del reglament CEE número 619/71” per concloure en el seu apartat novè que “El resultat s’expressarà en grams de tetrahidrocannabinol per 100 grams de la mostra del laboratori assecada fins a un pes constant. S’APLICARÀ UNA TOLERÀNCIA DE 0,03Gr/100Gr.”
- Des del punt de vista dels fets objectius destacar que l’haixix no és més que un producte elaborat amb una planta de la Cànnabis Sativa, sent per tant aplicables les mateixes normes a efectes de control que a la planta de cànem.
- Essent la substància motiu de l’expedient sancionador amb una quantitat mínima segons consta a la denúncia realitzada per la Policia Local de XXXX XX XXXXXXX , és lògic pensar que no s’han aplicat correctament les tècniques d’Analítica exposades a l’Annex C del Reglament de la C.E.E. número 1164/89, tècniques necessàries per poder determinar la naturalesa estupefaent o no de la substància confiscada, sent per tant aplicable el cas de presumpció d’innocència reconeguda a l’Article 24.2 de la Constitució Espanyola.
- Insistir en que l’informe analític no presentat, és l’única prova de càrrega existent per determinar la comissió o no de l’il•lícit administratiu i segons el nostre criteri no ha quedat suficientment provat tal il•lícit administratiu al haver-se practicat una analítica que eludeix dades imprescindibles per tal de conèixer la vertadera composició i naturalesa de la substància confiscada.
- Per si això no fos suficient, tampoc s’ha representat en el desenvolupament del procediment sancionador el principi de contradicció, al no poder contestar a l’anàlisi de l’Administració, ni entrar els responsables de la tramitació de l’expedient a valorar el que s’ha al•legat al respecte, la qual cosa produeix una greu situació indefensa al aquí administrat.
- Que l’omissió d’aquestes dades van en perjudici de les garanties legals del expedientat i vulnera d’una manera clara la presumpció d’innocència recollida a l’Article 137.1 de la Llei Orgànica 30/92 del 26 de Novembre i en l’Article 22.4 de la Constitució Espanyola.
3. Vull posar de relleu que en cap moment em vaig resistir als requeriments de l’Autoritat Policial i que no era jo el posseïdor de la substància que se’m ha atorgat.
- És també per tot el que exposo, sota ple dret legal, que és del meu interès que em siguin enviats amb la major brevetat possible els següents documents:
a) FOTOCÒPIA de la denúncia formulada per la Policia Local, membres del Cos Policial números XXXX i XXXX.
b) FOTOCÒPIA de l’escrit de l’àrea funcional de Sanitat, els quals remeten els informes analítics.
c) INFORME analític complet amb la composició química de la substància confiscada.
d) FOTOCÒPIA de la recepció de la substància confiscada durant la tramitació de l’expedient.
MITJANS DE PROVA que en aquest acte es proposen:
1. Testimonial amb examen dels següents testimonis:
- Agents de la Policia Local amb els números XXXX i XXXX, amb la finalitat que ratifiquin la denúncia inicial, aclarint en el seu cas els extrems que no han quedat acreditats tals com les circumstàncies de la aprehensió.
Per tot, SOL•LICITO que tenint per presentat aquest escrit es serveixi admetre’l, tingui per aturat en temps i forma el tràmit conferit i per efectuades les al•legacions que en el mateix es contenen, així com per proposats els medis de prova que es detallen, acordant la seva pràctica i, un cop facilitat la documentació indicada amb la finalitat de poder formular en les condicions idònies el corresponent escrit en el qual pugui recollir totes les al•legacions i, previs els tràmits pertinents, dicti al seu dia la resolució per la qual s’acordi que no ha d’haver-hi sanció alguna.
Per tot això que demano el dimecres, X XXXXX de 2007
A L’ATENCIÓ DEL CAP DE SERVEI DE LA REGIÓ POLICIAL XXXXXXX XXXXX
Número: XXXXXXXXXXXX
Data: XX / XX / 2007
En relació a l’expedient sancionador número XXXXXXXX que es duu a terme a la Regió Policial XXXXXXXXX de XXXXXXXX contra XXXX XXXXX XXXXXXXX, major d’edat, previst del DNI número XXXXXXXXX i domicili C/ XXXXXXXX, núm. X de XXXXX XX XXXXX, davant d’aquesta Administració compareix i, procedint en els seus drets, DIU:
Que havent-se notificat l’acord d’incoació del procediment sancionador a l’expedient del qual se’n fa referència al marge, i dins del termini legalment establert per aquest, formulo les següents al•legacions:
A L • L E G A C I O N S
1. - L’article 25 de la LOPC, diu que constitueix una infracció greu el consum en llocs, vies, establiments o transports públics, així com la tinença il•lícita, encara que no estigui destinada al tràfic de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, sempre que no constitueixi infracció penal, així com l’abandonament en els llocs esmentats, estris o instruments utilitzats per al seu consum. Per la seva banda, l’article 20 de la citada Llei disposa en el seu punt 1 que els Agents del Cos de Seguretat podran requerir, en l’exercici de les seves funcions d’indagació i prevenció, la identificació de les persones i realitzar les comprovacions pertinents a la via pública o al lloc on s’hagués fet el requeriment, sempre que el coneixement de la identitat de les persones requerides fos necessari per l’exercici de les funcions de protecció de la seguretat que als agents compleixen a la present Llei, i la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat.
- Ara bé, en el suposat ara expedientat s’ha anat més enllà del disposat en el referit precepte ja que, segons es desprèn de la pròpia denuncia dels agents amb targetes d’identitat professionals XXX i XXXX de la Comissaria de Districte de XXXXX XX XXXXXX, l’expedientat no és demostrable que fos el posseïdor de la substància que es va intervenir, ni estava consumint droga, motiu pel qual encara menys feia ostentació d’aquesta; per altra banda, ja que la substància va ser localitzada a prop dels peus de l’expedientat, assegut a un banc de la plaça XXXXXXXXXXXX, on un nombrós grup estava present, hagueren els Agents de procedir al registre dels membres sense localitzar cap substància il•lícita dins de cap pertinença ni part del cos de l’expedientat.
- Inclòs el Tribunal Suprem espanyol, amb sentència de 24-02-97, ha considerat discutible la legitimitat del registre sotmetent les normes Policials de vigilància i investigació, en defensa de la legalitat, del ordre i de la seguretat ciutadana, agregant que és un acte en el qual l’arbitrarietat i la proporcionalitat es constituiran en definidors de la qüestió. I en aquest cas concret s’aprecia una total arbitrarietat quan es va procedir al registre i a la posterior atribució de la matèria il•lícita a la persona més propera sense estar en possessió d’aquesta.
- Que el registre era il•legal, ja que jo no estava consumint cap tipus de substància il•lícita ni donava cap indici d’haver-ne consumit.
2. Val a dir també, que la substància confiscada no es trobava al meu poder en el moment del registre efectuat pels agents de l’autoritat. El fet de que es trobés a un metre de mi no és causa suficient per trencar la presumpció d’innocència que com a dret queda reconegut a la Carta Magna.
- Vull recalcar que en el moment del registre l’Agent de l’Autoritat va considerar que una substància similar a una pedra, contenia substàncies il•legals com T.HC. però a més, jo desconeixia totalment la procedència. Demano a la Autoritat a la qual em dirigeixo que realitzi les proves pertinents per comprovar que el material, objecte de denúncia, conté algun tipus de substància il•legal segons la normativa vigent.
- S’impugna l’anàlisi efectuat segons se’m ha notificat per quant que el mateix pateix greus irregularitats i no s’ajusta a la substància intervinguda, no havent-se donat la possibilitat de la intervenció en la citada anàlisi, motiu pel qual sol•licito la pràctica d’un nou anàlisi de la substància realment intervinguda, al•legant, a més, els següents extrems:
- Que els informes analítics, que a més no han estat emesos, no poden ser admesos com a vàlids ja que, sent aquesta l’única prova de càrrega per iniciar aquest expedient sancionador, és també necessari que figurin en aquest informe analític la composició química exacta de la substància amb la finalitat de conèixer el suposat contingut en T.H.C. .( Delta-9 tetrahidrocannabinol), element que serveix per diferenciar entre cànem psicoactiu i cànem industrial, sent aquest contingut en T.H.C. l’únic que pot provar la psicoactivitat dels derivats del cànnabis.
- Que he de denunciar, així mateix, la invalidesa d’un document que el Laboratori Analític de la Direcció General de Policia de XXXXXXX no ha ni emès al expedientat, i tampoc ha realitzat la identificació pertinent ja que, segons aquest criteri, el document manca de la validesa que imposen els enunciats dels articles 46.2 i 46.4 de la Llei Orgànica del 26 de novembre del 1992, referents a la validesa dels documents públics administratius.
- He de senyalar també que, encara que l’article 137.3 de la Llei Orgànica del 26 de novembre del 1992 atorga en la seva primera part credibilitat i fiabilitat als fets constatats pels funcionaris –als que se’ls reconeix la condició d’autoritat -, no s’observen en aquest cas els requisits legals pertinents per al citat reconeixement, pel qual el document necessari que s’hauria d’haver emès com a anàlisi per la dependència de sanitat de la subdelegació de XXXXXXXX manca del valor provatori exigible a les citades proves pericials segons desprèn la segona part del enunciat de l’article 137.3 anteriorment citat.
- Així mateix, resulta contrari al principi de presumpció d’innocència –recollit a l’article 137.1 de la Llei Orgànica del 26 de novembre del 1992- el fet que es remeti únicament el resultat de l’anàlisi efectuat pel laboratori però no s’especifiqui el mètode, modalitat i la classe de perícia realitzada.
- Tampoc s’observa a la pràctica de la perícia les degudes garanties per salvaguardar els drets del denunciat en quant que en ella existeix una manca d’observació del principi de contradicció, amb la conseqüència que comporta imposar a la part denunciada l’obligació de passar per la perícia practicada i donar-la per bona, el que amb la nostra comprensió genera un clar cas d’indefensa.
- Aquest fet, per ell mateix, hauria de posar en entredit l’eficàcia i la validesa jurídica de la prova practicada, independentment de que es tracti d’un informe tècnic o un anàlisi procedent d’un organisme oficial i que aquest tingui caràcter imparcial i especialitzat ja que, aquesta presumpció d’imparcialitat no significa en absolut que no s’hagi o no es pugui admetre una prova en contrari.
- Anomenar en efectes de coneixement de la instructora XXXXX XXXXXX XX XXXX que, d’acord amb l’exposat en la legislació vigent exposada a continuació, és necessari conèixer el percentatge de T.H.C. contingut en una substància per tal de declarar-la com a resina de cànnabis i incloure-la en les llistes prohibitives internacionals, ja que una substància legal com és el cànem industrial també donaria positiva en una analítica realitzada mitjançant tècniques similars.
- En aquest sentit, la Llei 17/67 del 8 d’abril del 1967, de normes reguladores sobre estupefaents, estableix, entre d’altres, les següents qüestions:
Article -9 “Els preceptes anteriors no seran d’aplicació al cultiu de la planta de Cànnabis destinada a fins industrials, sempre que manquin de principi actiu estupefaent”
Article -10 “La actuació dels serveis de control d’estupefaents als quals es refereix el present capítol es durà a terme amb la col•laboració dels serveis del Ministeri d’Agricultura en la forma que s’instrumentarà reglamentàriament.”
(Avui en dia aquesta instrumentació reglamentària ve donada a través de les disposicions de la UE en la matèria.)
També el reglament de la C.E.E. Nº1164/89 de la comissió del 28 d’abril estableix entre d’altres les següents qüestions:
Article 3-3 “La comprovació del nivell de Tetrahidrocannabinol (T.H.C.) i la confiscació de mostres per la citada comprovació s’efectuarà segons el mètode descrit en l’Annex C”
L’Annex C es titula “Mètode comunitari per a la determinació quantitativa del tetrahidrocannabinol de les varietats de cànem” i en el seu primer apartat relatiu al “Objecte i camp d’aplicació” expressa que “Aquest mètode servirà per poder determinar el contingut de tetrahidrocannabinol de les varietats del Cànem (Cànnabis Sativa) per comprovar si es respecten les condicions previstes a l’apartat 1er de l’Article 3 del reglament CEE número 619/71” per concloure en el seu apartat novè que “El resultat s’expressarà en grams de tetrahidrocannabinol per 100 grams de la mostra del laboratori assecada fins a un pes constant. S’APLICARÀ UNA TOLERÀNCIA DE 0,03Gr/100Gr.”
- Des del punt de vista dels fets objectius destacar que l’haixix no és més que un producte elaborat amb una planta de la Cànnabis Sativa, sent per tant aplicables les mateixes normes a efectes de control que a la planta de cànem.
- Essent la substància motiu de l’expedient sancionador amb una quantitat mínima segons consta a la denúncia realitzada per la Policia Local de XXXX XX XXXXXXX , és lògic pensar que no s’han aplicat correctament les tècniques d’Analítica exposades a l’Annex C del Reglament de la C.E.E. número 1164/89, tècniques necessàries per poder determinar la naturalesa estupefaent o no de la substància confiscada, sent per tant aplicable el cas de presumpció d’innocència reconeguda a l’Article 24.2 de la Constitució Espanyola.
- Insistir en que l’informe analític no presentat, és l’única prova de càrrega existent per determinar la comissió o no de l’il•lícit administratiu i segons el nostre criteri no ha quedat suficientment provat tal il•lícit administratiu al haver-se practicat una analítica que eludeix dades imprescindibles per tal de conèixer la vertadera composició i naturalesa de la substància confiscada.
- Per si això no fos suficient, tampoc s’ha representat en el desenvolupament del procediment sancionador el principi de contradicció, al no poder contestar a l’anàlisi de l’Administració, ni entrar els responsables de la tramitació de l’expedient a valorar el que s’ha al•legat al respecte, la qual cosa produeix una greu situació indefensa al aquí administrat.
- Que l’omissió d’aquestes dades van en perjudici de les garanties legals del expedientat i vulnera d’una manera clara la presumpció d’innocència recollida a l’Article 137.1 de la Llei Orgànica 30/92 del 26 de Novembre i en l’Article 22.4 de la Constitució Espanyola.
3. Vull posar de relleu que en cap moment em vaig resistir als requeriments de l’Autoritat Policial i que no era jo el posseïdor de la substància que se’m ha atorgat.
- És també per tot el que exposo, sota ple dret legal, que és del meu interès que em siguin enviats amb la major brevetat possible els següents documents:
a) FOTOCÒPIA de la denúncia formulada per la Policia Local, membres del Cos Policial números XXXX i XXXX.
b) FOTOCÒPIA de l’escrit de l’àrea funcional de Sanitat, els quals remeten els informes analítics.
c) INFORME analític complet amb la composició química de la substància confiscada.
d) FOTOCÒPIA de la recepció de la substància confiscada durant la tramitació de l’expedient.
MITJANS DE PROVA que en aquest acte es proposen:
1. Testimonial amb examen dels següents testimonis:
- Agents de la Policia Local amb els números XXXX i XXXX, amb la finalitat que ratifiquin la denúncia inicial, aclarint en el seu cas els extrems que no han quedat acreditats tals com les circumstàncies de la aprehensió.
Per tot, SOL•LICITO que tenint per presentat aquest escrit es serveixi admetre’l, tingui per aturat en temps i forma el tràmit conferit i per efectuades les al•legacions que en el mateix es contenen, així com per proposats els medis de prova que es detallen, acordant la seva pràctica i, un cop facilitat la documentació indicada amb la finalitat de poder formular en les condicions idònies el corresponent escrit en el qual pugui recollir totes les al•legacions i, previs els tràmits pertinents, dicti al seu dia la resolució per la qual s’acordi que no ha d’haver-hi sanció alguna.
Per tot això que demano el dimecres, X XXXXX de 2007
